Blog edumusica

Altres entrades:

A l'amor de la meva vida, veu de la meva música.

Un text dirigit a l’amor de la meva vida, veu de la meva música, recuperat de quan feia poc que ens coneixíem... Tot just abans de lliurar-nos plenament al nostre somni:

Quant de temps hauria d’estar investigant un científic per poder calcular exactament el temps que ha de passar un fetus dins el ventre de la seva mare, a fi d’extreure’l quan ja estigués madur?

Si més no, la natura, sense estudis previs, dóna el tret de sortida d’un part en el moment precís avisant a la femella...i tothom corre al crit de les seves ordres amb la certesa que són correctes.

I el metge savi, resta a l’observació d’una altra classe magistral, i en té prou que sigui així.

Si més no, jo, en el més grans dels meus errors humans, vull calcular la meva vida i per comiat improcedent em desfaig de l’atzar, i obro un paraigües impedint que una gota de pluja m’acaroni la cara, i preparo un despertador per trencar-me el son, i visc mig adormit i guardo els aliments en fred artificial i m’escalfo amb aparells.

I empro el meu temps de llibertat per patir, i m’esforço servint a delinqüents tot aconseguint diners per pagar als meus botxins.



I quan al dia arriba al seu repòs i després d’ignorar el sol que esgotat d’esforçar-se en ser bonic, creat tonalitats taronges i vermelles desisteix, i dona pas a la lluna i les estrelles, doncs sap que de lluny són molt més intrigants i mont més belles, llavors, quan el dia arriba al seu repòs, la natura, una altra vegada sàvia, no em té en compte el menyspreu que li tinc i fent-me el favor més gran que em podria fer el millor dels meus amics, si el tingués, fa la feina de l’atzar provocant que en un gest elegant i concís, ensopegui amb els teus ulls.

Però, víctima del meu error, estic esgotat de lluitar contra natura, de calcular les meves passes perdut per conservar les coses.

I com si la dona embarassada no fes cas a l’avís de donar llum, em deixo vèncer defallit per la jornada i, igual com no neix el nadó d’un part interromput, avorto i deixo escapar un altra vegada aquest meravellós moment, i enceto l’abstracta llibreta de les nostres mancances, i escric en majúscules el teu nom.

I em ve a la memòria el despertador, el congelador, el calefactor, el paraigües, el consum, les claus, els delinqüents, els botxins...

I penso...que un dia deixaré de calcular...

I et dic que cantis i no mesuris el teu cant, utilitza el solfeig de la natura com ho fa l’ocell amb la seva piuladissa o el mar al trencar les onades, el riure d’un nen o el miol d’un gatet, així ho faré jo també amb el so de la guitarra per poder acompanyar-te.

I potser serem músics aprenents de savis, i restarem a l’observació d’una altra classe magistral, i en tindrem prou que sigui així.


Publicat per Eduard a la secció Música

.

Dos llavis han fet presa de contacte
Del dia 2014-05-27 22:22:07, per Eduard
A l'amor de la meva vida, veu de la meva música.
Del dia 2014-04-13 23:35:52, per Eduard
Qui trobarà una dona d’aigua la nit de Sant Joan?
Del dia 2013-06-20 14:29:40, per Eduard
Quan els pobles sumen.
Del dia 2012-11-11 13:24:16, per Eduard
Poder-me estressar em tranquil · litza
Del dia 2012-10-27 20:47:14, per Eduard
K+dóna
Del dia 2012-03-21 17:49:42, per Eduard
Música
Del dia 2011-09-28 19:48:00, per Eduard
Alternativa als braus: la vida.
Del dia 2011-09-25 13:06:07, per Eduard
Pots esdevenir feliç
Del dia 2011-06-09 14:37:47, per Eduard
Missatger
Del dia 2011-06-08 11:16:17, per Eduard

Comentaris


Si no vols que el comentari sigui anònim Registra't o Entra